a) Conveni arbitral (clàusula) en contracte o estatuts:

Per accedir a l’arbitratge administrat pel TAB amb la finalitat de resoldre els seus conflictes sorgits o aquells que puguin sorgir en el futur, les parts han d’incloure una clàusula arbitral tipus (Clàusula arbitral tipus). El conveni pactat ha d’expressar la voluntat expressa de les parts de sotmetre els seus conflictes a l’arbitratge del TAB en els contractes que subscriguin o als estatuts de les societats que constitueixin. També poden pactar la submissió a arbitratge en un document independent o inclús mitjançant un creuament de cartes, faxos, o altes tipus de comunicacions telemàtiques que deixin constància de l’acord.

Una vegada pactat, l’arbitratge esdevé obligatori per les parts i impedeix als tribunals de justícia conèixer de les controvèrsies sotmeses a arbitratge quan la part interessada al·legui l’existència d’un conveni arbitral.

b) No hi ha clàusula arbitral, però tot i així m’interessa l’arbitratge.

Hi ha la possibilitat d’arribar a un acord amb l’altra part per accedir a l‘arbitratge. El TAB pot facilitar aquest acord posant-se en contacte amb l’altra part o amb els seus advocats. Consulti’ns.

c) Passos a seguir per iniciar un arbitratge TAB.

El procediment arbitral s’inicia amb la instància de sol·licitud (Formularis. Model d’instància introductòria) que la part instant ha de complimentar i presentar a la Secretaria del TAB. A aquesta instància s’haurà d’acompanyar el contracte, els estatuts o qualsevol altre document en el que aparegui el conveni arbitral del que derivi la competència del TAB per l’administració de l’arbitratge.

A partir d’aquest moment, el TAB emplaçarà a la part contra la qual s’hagi presentat l’arbitratge (part instada) i anirà instruint a les parts dels successius tràmits.

d) Com funciona un arbitratge?

El procediment arbitral es caracteritza per la falta de formalismes i per la flexibilitat amb la qual les parts i l’àrbitre –tercer neutral que resol la controvèrsia- poden modelar el curs del procediment, establint les fases i termini que estimin convenients en consideració a les seves pròpies necessitats fàctiques i tàctiques.

La Llei d’Arbitratge 60/2003, de 23 de desembre és la llei aplicable al procediment. Aquesta llei estableix els principis processals fonamentals que han de regir tot l’arbitratge, apartant-se dels formalismes i de la rigidesa del procediment judicial. Fomenta la flexibilitat i és antiformalista, tant en el que es refereix a la forma dels escrits com al seu contingut. La flexibilitat s’estén també a la fase de prova respecte a la qual, la llei regula únicament la possibilitat de nomenament de pèrits per part de l’àrbitre.

El procediment arbitral finalitza normalment mitjançant la decisió final adoptada per l’àrbitre, a la qual s’anomena laude. El laude és un títol executiu, vinculant per les parts, amb els mateixos efectes d’una sentència.

e) Quant dura un arbitratge?

El termini del que disposa l’àrbitre per dictar el laude és de sis mesos a comptar des de la data de la contestació de la part demandada a les al·legacions de la part actora. Això suposa que, a l’iniciar el procediment arbitral, les parts ja coneixen la data en què el seu conflicte  quedarà resolt sense més dilacions.

El laude es notifica a les parts, les quals, si procedeix, poden sol·licitar aclariments, correccions o complement dins els terminis establerts legalment. El laude, i en el seu cas la resolució de l’àrbitre als aclariments, correccions o complement sol·licitades, posen fi al procediment i a l’actuació de l’àrbitre.