Ús de cookies

Fem servir cookies per millorar l'experiència de l'usuari. Més

Accepto
  banner-nuevo-horario-cat banner-calculadora-costos-cat

Adrian Winstanley, director de la London Court of International Arbitration (LCIA)

El Tribunal Arbitral de Barcelona (TAB) juntament amb l'Associació pel Foment de l'Arbitratge (AFA) van convidar al sr. Adrian Winstanley, director de la London Court of International Arbitration (LCIA) a impartir una conferència sobre el paper de l'àrbitre en el segle XXI al Deganat Autonòmic dels Registradors a Barcelona.

Les circumstàncies econòmiques i jurídiques que viu el nostre país i en les quals han augmentat en gran nombre els casos de processos mercantils als jutjats han fet que aquesta conferència adquireixi una major rellevància.

Com comenta el Sr Winstanley, l'arbitratge s'ha d'entendre com la mesura més adequada a tenir en compte a l'hora d'enfrontar a conflictes empresarials per la seva rapidesa, la professionalitat de l'àrbitre en la resolució del conflicte i l'eficiència dels seus costos a llarg termini. No obstant això, les corts arbitrals han de tenir molt present que aquest també és un moment en el qual han de prendre el protagonisme davant la societat i dur a terme grans estratègies de difusió i pedagogia de l'arbitratge afavorint que aquest sigui vist com la primera opció de resolució de conflictes que consti als contractes mercantils. En aquest punt és de la mateixa importància que les clàusules siguin clares, senzilles i curtes perquè estalviïn treball als advocats.

Això es pot abordar de forma molt senzilla, posant més èmfasi a les característiques pròpies de l'arbitratge davant la justícia ordinaria, com són la confidencialitat del conflicte, la neutralitat dels àrbitres davant els conflictes, la flexibilitat dels processos, l'eficiència de costos i la professionalització dels àrbitres en la matèria a dirimir.

L'àrbitre com a base de professionalització dels processos arbitrals
Un altre punt que les corts arbitrals han de tenir en compte és el paper de l'àrbitre en tot aquest procés de dinamització de l'arbitratge i com gestionar la seva disponibilitat, neutralitat i professionalitat en els processos. Les corts arbitrals han de tenir els llistats d'àrbitres accessibles als usuaris de l'arbitratge i vetllar per la precisa disponibilitat d'aquests en el moment de començar els processos, a més és també molt important, per a la correcta administració de l'arbitratge, que els àrbitres que estiguin a disposició comptin amb un currículum visible on es facin evidents els seus mèrits en la matèria del conflicte, com a diferenciació dels processos judicials ordinaris.

A més davant la possibilitat de dur a terme un arbitratge internacional adquireix una gran importància el fet que l'àrbitre sàpiga idiomes, com a mínim que hi hagi una bona formació en la llengua anglesa com a punt de partida i com a llengua comuna en l'àmbit dels negocis. Un altre punt que les parts solen tenir en compte a l'hora de triar un àrbitre és que tingui unes bones nocions en l'àmbit jurídic, alhora que busquen que la cort arbitral a la qual es dirigeixen sigui neutral en el tracte amb les parts, que estigui en un àmbit geogràfic equidistant i que tingui certa afinitat cultural amb ells.

Un bon arbitratge passa per una bona gestió de les institucions
El Sr. Winstanley també va voler emfatitzar el fet que les corts arbitrals tenen un paper fonamental en les matèries d'arbitratge internacional perquè aquestes aconsegueixin una bona reputació en tot el món i siguin una opció per solucionar processos arbitrals.

Aquesta bona reputació passa per tenir una gestió òptima dels recursos, és a dir facilitats com la possibilitat de fer videoconferències i unes bones instal•lacions per dur a terme els aribtratges. D'altra banda, el procés d'adjudicació d'àrbitres s'ha de dur a terme de forma àgil, professional i precisa per garantir la neutralitat en les parts i la imparcialitat de l'àrbitre i la cort arbitral. És de la mateixa importància que la institució arbitral estigui atenta a tot el procés, que es marquin terminis en el mateix i que aquests es compleixin amb màxima puntualitat. Així mateix, un dels avantatges que té l'arbitratge sobre la justícia ordianaria és el fet que aquest garanteix la màxima confidencialitat dels laudes, i és feina de la institució mantenir aquesta confiança de les parts.

Barcelona com a seu d'arbitratges internacionals
Davant la possibilitat que Barcelona es posicioni com una de les seus de referència en l'arbitratge internacional, el sr. Winstanley va comentar que evidentment Barcelona té moltes possibilitats de ser-ho. El fet que hagi estat nomenada Capital de la Mediterrània i la bona comunicació amb la resta d'Europa fan d'aquesta ciutat una candidata molt forta en aquesta matèria. Com comenta el màxim representant de la LCIA, això depèn gairebé únicament de les corts mateixes del abritratge que facilitin unes bones intal·lacions, un bon llistat d'àrbitres de referència i un marc legal flexible i que es faci patent la seva neutralitat.

D'altra banda, cal destacar que avui en dia amb els conflictes que poden sorgir en negocis d'Amèrica del sud es necessiten bons i professionals àrbitres que dominin la llengua espanyola, el que sens dubte és una molt bona oportunitat perquè Barcelona s'erigeixi com seu de l'arbitratge internacional.

Adrian Winstanley, com a referència en l'arbitratge internacional
Adrian Winstanley és el director general de la London Court of International Arbitration i membre de la Cort de la LCIA. Compleix la funció de cap executiu, amb el dia a dia de la responsabilitat de tots els negocis de la LCIA i és el principal punt de contacte entre la institució i la seva Junta Directiva i Tribunal de Justícia.

També és membre de la Junta de l'Organisme Internacional de Resolució de Disputes (IDRC) de Londres, que ofereix serveis integrals de suport d'ADR (Alternative Dispute Resolution / Mecanismes Alternatius de Resolució de Conflictes). Adrian és vicepresident de la Federació Internacional d'Institucions d'Arbitratge Comercial (IFCAI), de la que era abans el Secretari Tresorer, entre 2001 i 2009

Adrian és llicenciat amb honors de l'Escola d'Economia de Londres, té un diploma en Dret per la Universitat de Westminster, i és un advocat anglès, que treballava per Clifford Chance abans del seu nomenament com a secretari de la LCIA el gener de 1997.