Ús de cookies

Fem servir cookies per millorar l'experiència de l'usuari. Més

Accepto
  banner-nuevo-horario-cat banner-calculadora-costos-cat

UN NOU IMPULS A L’ARBITRATGE: LA REFORMA DE 2011

El BOE de 21 maig de 2011 publica la Llei 11/2011, de reforma de la Llei 60/2003, d'arbitratge, que aprofita per dotar també a l'Administració institucional d'aquesta forma de solució de conflictes.

En l'àmbit del dret privat, cal dir que la reforma, d’una profunditat inicial més àmplia, suposa un avenç i una facilitació de l'arbitratge, en haver deixat de banda certes modificacions inicials tècniques no sempre demandades, ni necessàries, ni afavoridores en la pràctica de l'institut que així es consolida.

Subsisteix l'arbitratge d'equitat –opció que no podia desaparèixer de les possibilitats de resoldre un conflicte–, la qual cosa aporta contingut a la llibertat de pacte. Igualment, subsisteix la declinatòria com a via per obstaculitzar el transvasament del conflicte de l'arbitratge a la jurisdicció, ja que si hi ha alguna cosa que debilita l'arbitratge és la jurisdicció “compartida”, més enllà del que és estrictament necessari, ja que pot ser que no s’adeqüi a les implicacions del principi Kompetenz Kompetenz (art. 22 de la LA), tan essencial a l'arbitratge.

El salt qualitatiu de la reforma rau a donar carta de naturalesa legal a l'arbitratge societari, que denomina “arbitratge estatutari”, perquè posa fi a incerteses del passat i obre la porta a resoldre per aquesta via tots els conflictes de l'entorn societari, al qual es podrà accedir també per modificació dels estatuts per mitjà d'una majoria qualificada de dues terceres parts.

Desapareix la distinció conflictiva de laude ferm i el laude definitiu, la qual havia creat no pocs conflictes en seu jurisdiccional i es possibilita la correcció d'excessos o defectes en el laude el retard del qual no sigui clarament una causa d'anul·lació per se, sense perjudici de les responsabilitats que això generi. Aquest aspecte, encara que potser pugui afavorir un millor encaix de les prejudicialitats i altres incidències en el curs de l'arbitratge, també pot donar lloc a dubtes en la seva aplicació, ja que el temps breu ha de ser una característica essencial de l'arbitratge.

El legislador aposta clarament per l'arbitratge administrat per institucions, perquè és l'únic que es permet en els conflictes societaris, i els encomana, a les institucions, el deure de vetllar pel compliment de les condicions de capacitat dels àrbitres i per la transparència de la seva designació, aspecte promogut pel TAB. En aquest sentit, amb la reforma, s'inicia una determinada regulació d'aquestes institucions.

S'amplia, amb vista a “un acoblament més gran a la lliure competència”, la franja de professionals que poden esdevenir àrbitres, atès que des d'ara abraça tota la categoria de “jurista”.

La competència dels òrgans jurisdiccionals varia a favor dels tribunals superiors de justícia i se’n manté l'execució en els jutjats de primera instància.

Finalment, el concurs no serà per si mateix un impediment a la substanciació de l'arbitratge, la qual cosa comporta un avenç.

La reforma suposa lògicament la modificació de certs preceptes de la LEC i de la LOPJ, que se citen en la nova llei.

© TAB

Veure Pdf »