Ús de cookies

Fem servir cookies per millorar l'experiència de l'usuari. Més

Accepto
  banner-nuevo-horario-cat banner-calculadora-costos-cat

EL TAB CONSIDERA LA NOVA REFORMA DE LLEI D’ARBITRATGE COM UN FORT IMPULS A AQUESTA DISCIPLINA

EL TAB (Tribunal Arbitral de Barcelona) estima que la introducció de la figura de l’arbitratge estatutari suposa també “la confirmació de les institucions arbitrals, doncs son aquest els ens sobre el quals el legislador es dirigeix para dirimir controvèrsies al si de les societats”.

Els 22 anys d’experiència del TAB, la institució líder de l’arbitratge a Catalunya, han servit per concretar esmenes que, des de la institució es van remetre als ponents de la Llei i als membres de la Comissió de Justícia.

La recent aprovació de la reforma de la Llei d'Arbitratge —Llei 11/2011, de 20 de maig, de reforma de la Llei 60/2003 d'Arbitratge, en vigor des del 10 de juny de 2011— aporta a la legislació un “salt qualitatiu” que, d'acord amb el president del Tribunal Arbitral de Barcelona, TAB, Jesús de Alfonso, és especialment remarcable en temes com la definició de l'arbitratge estatutari, l'obertura de l'administració d'arbitratges a més professionals jurídics (a més del col·lectiu d'advocats), o la inclusió de l'arbitratge en l'Administració com procediment de solució de conflictes. Des del TAB, a més, es valora molt positivament que “el legislador hagi escoltat, considerat i acordat de conformitat amb les esmenes que el TAB va fer arribar als ponents responsables de la Llei d'Arbitratge i els membres de la Comissió de Justícia” per a la seva millora des de l'experiència de 22 anys.

En l'àmbit del dret privat “la reforma suposa un avanç i una facilitació de l'arbitratge”, d'acord amb l'anàlisi del president del Tribunal Arbitral de Barcelona, TAB, Jesús de Alfonso. Segons aquest especialista, el legislador “ha deixat de costat certes modificacions inicials tècniques no sempre demandades”, ha mantingut qüestions estratègiques com, per exemple, el fet que subsisteixi l'arbitratge d'equitat, i ha introduït la figura de l'arbitratge societari i ha impedit que el concurs sigui un obstacle a l'arbitratge.

IMPULS DE L’ARBITRATGE ESTATUTARI

L'aparició de la figura de l'arbitratge estatutari, també denominat societari, és una de les claus de la nova Llei, doncs la introducció de clàusules arbitrals en els estatuts de les companyies mercantils i en els acords parasocials de les empreses van a excloure els llargs i rígids processos davant els tribunals per a dirimir controvèrsies entre accionistes i inversors dintre d'una mateixa corporació, el que “significa haver desenvolupat una sensibilitat cap al empresariat, reticent als litigis llargs, i un recolzament a les institucions arbitrals doncs són aquests els ens sobre els quals el legislador remet per a dirimir controvèrsies en l'àmbit de les societats”, ha analitzat el president del TAB.

En aquest sentit, la reforma de la Llei inclou l'arbitratge societari com una de les modalitats de conveni arbitral integrades en la legislació i, a més d'en els estatuts, podrà incorporar-se posteriorment. Segons Jesús d'Alfonso, aquesta inclusió “posa fi a incerteses del passat i obre la porta a solucionar, mitjançant aquest procediment, els conflictes del dret societari, que sovint significaven litigis llargs i una excessiva publicitat de temes que l’empresariat prefereix gestionar confidencialment”.

A aquesta modalitat es podrà accedir mitjançant una modificació dels estatuts de les societats per mitjà d'una majoria qualificada de dues terceres parts.

MANTENIMENT DE L’ARBITRATGE D’EQUITAT

Un altre dels aspectes que, des del TAB, es valora positivament de la nova Llei és el manteniment de l'arbitratge d'equitat. Tècnicament, aquest tipus d'arbitratge permet que el procediment sigui administrat per una persona no jurista, però dotada dels coneixements requerits per a entendre el conflicte, que pugui decidir sobre aquesta base i al seu bon saber i entendre, sense desvincular-se dels contractes però “suavitzant la complexitat de la llei”. Segons va puntualitzar Jesús de Alfonso “aquesta és una categoria mal entesa i que acosta la justícia de debò al fet justiciable”.

El manteniment de l'arbitratge d'equitat era una de les principals reivindicacions del TAB al legislador doncs, aquesta institució —entre els socis de la qual es troben el Col·legi de Notaris de Catalunya i Registradors de Catalunya— considera que, amb l'arbitratge d'equitat s'amplia el ventall de l'exercici de la llibertat de qui decideix no excloure als tribunals i modular la manera en la qual i amb quines bases es decideix sobre el seu conflicte.

LA DECLINATORIA SUBSISTEIX

La reforma de la Llei d'Arbitratge segons el TAB manté la declinatòria com procediment per a impedir als tribunals conèixer les controvèrsies sotmeses a arbitratge, sempre que la part a la qual l’hi interessi ho invoqui. Segons Jesús de Alfonso, el manteniment de la declinatòria és significatiu pel fet que “si hi ha una cosa que afebleix l'arbitratge és la jurisdicció compartida, més enllà del que sigui estrictament necessari”. Segons el president del TAB “el pelegrinatge jurisdiccional és dolent per al justiciable i —afegeix De Alfonso— per a l'arbitratge també”.

Vinculat a la qüestió sobre la relació entre els processos arbitrals i els judicials, la normativa manté l'existència d'una acció d'anul·lació, la competència de la qual s'eleva als Tribunals Superiors de Justícia (amb l’anterior Llei  es trobava sotmesa a les Audiències Provincials). Tot i això, encara que l'execució dels laudes es manté en els Jutjats de primera instància, d’acord amb l’aplicació d’un criteri de proximitat al lloc d'execució.

Pel que fa a la vinculació de la institució de l'arbitratge amb altres institucions, el president del TAB, Jesús d'Alfonso, també ha valorat molt positivament el fet que la nova Llei d'Arbitratge, converteix aquesta forma de justícia alternativa als jutjats en una referència per a la resolució de conflictes interns de l'Administració i la separa de la mediació al ser modalitats diferents.