Ús de cookies

Fem servir cookies per millorar l'experiència de l'usuari. Més

Accepto
  banner-nuevo-horario-cat banner-calculadora-costos-cat

El Tribunal Arbitral de Barcelona arbitra conflictes per valor de 69,9 milions d’euros el 2012.

    • El TAB ha registrat un increment interanual del 30% en la quantia dels conflictes arbitrats passant de 54 milions a l’any 2011 a 69,9 milions al 2012.
    • La tipologia dels arbitratges més demandada ha estat la vinculada als assumptes financers amb un 30% dels casos, seguida de les matèries societàries i de la construcció amb un 17% i un 14,4%, respectivament.
    • El president del TAB, Jesús de Alfonso, ha destacat que el futur de l’arbitratge és resoldre conflictes en el núvol. El repte és l’eliminació del paper.

 

Barcelona, abril de 2013.- L’il•lustre Col•legi de Notaris de Catalunya ha acollit la celebració del 24 Aniversari del Tribunal Arbitral de Barcelona. Joan Carles Ollé, degà de l’Il•lustre Col•legi de Notaris de Catalunya i representant de l’Associació Intercol•legial ha estat l’encarregat de donar la benvinguda als assistents i ha manifestat “el desig que l’arbitratge vagi penetrant poc a poc en la cultura jurídica”, fet pel qual els notaris recomanen als seus clients afegir en les escriptures la possibilitat de recórrer a l’arbitratge, en cas de conflicte, prèviament a recórrer als tribunals. Joan Carles Ollé ha estat acompanyat a la taula inaugural per representants de les institucions que formen part del Tribunal Arbitral de Barcelona: Xavier Coronas, secretari general de la Cambra de Comerç de Barcelona, Antoni Vives en representació del Consell de l'Advocacia Catalana, Antoni Giner, degà del Col•legi de Registradors de la Propietat i Mercantils de Catalunya, Lluís Sales, secretari de l’Il•lustre Col•legi d’Advocats de Barcelona i pel president del Tribunal Arbitral de Barcelona (TAB), Jesús de Alfonso.

Seguidament, Jesús de Alfonso, ha exposat l’activitat realitzada pel TAB l’any 2012, destacant que la quantia dels conflictes resolts a través de l’arbitratge ha augmentat un 28% passant dels 54 milions d’euros el 2011 als 69,9 del 2012. A més, ha afegit que el 2012 es van tramitar 71 expedients, dels quals un 3% van ser internacionals. També ha apuntat que el 2012 es van realitzar un 25% d’arbitratges bilingües (castellà i català) i que un 10% van ser arbitratges d’equitat. De Alfonso també ha explicat que els conflictes financers segueixen sent els més habituals (30%), seguits dels societaris (17%) i dels referents a la construcció (14,4%). D’altra banda, el president del TAB ha afirmat que el traspàs de competències als Tribunals Superiors de Justícia feta per la reforma del 2011 “no pot suposar començar de zero a la cultura arbitral en els Tribunals de Justícia”. De Alfonso ha afegit que “Espanya s’havia guanyat el reconeixement de país amistós amb l’arbitratge, que és imprescindible per tal que el país compti internacionalment en l’arbitratge”. A més, ha mostrat la seva preocupació per la dispersió d’institucions arbitrals i perquè l’Estat espanyol no perdi posicions en el món de l’arbitratge. Finalment, De Alfonso ha afegit que el futur passa per abaratir els costos dels processos arbitrals eliminant la despesa en paper i apostant per resoldre conflictes en el núvol.

A continuació, Jesús de Alfonso ha fet entrega del premi TAB 2012 al millor article periodístic sobre arbitratge a la periodista del diari ARA Laura Díaz-Roig.

La jornada ha continuat amb una taula rodona al voltant dels nous reptes de les institucions arbitrals després de la reforma de la llei 60/2003. Manuel de Lorenzo, director del Tribunal Arbitral del ICAValencia, ha explicat com funciona la designació dels àrbitres, que han d’acreditar més de cinc anys d’experiència, i ha destacat “la importància de la transparència del procés”. Per la seva banda, Javier Messia, secretari de la Cort d’Arbitratge i Mediació de Toledo, ha destacat el paper de la “cultura arbitral” i el deure dinàmic de les institucions arbitrals de vetllar per la independència i la transparència dels processos d’arbitratge. Finalment, Salvador Capdevila, secretari del Tribunal Arbitral de Girona, ha apuntat que “la difusió de la funció de l’arbitratge i els seus avantatges és cabdal per el seu futur” i ha afegit que l’arbitratge ha de ser flexible i fer que les dues parts es sentin còmodes amb el procés. Els tres ponents també han estat d’acord en que la especialització dels àrbitres prima per davant dels torns rotatoris.

L’acte de commemoració del XXIV Aniversari del Tribunal Arbitral de Barcelona també ha comptat amb la presència de Germà Gordó, conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, el TAB es congratula que la Conselleria de Justícia “posi l'arbitratge a la seva agenda política i li ofereix recolzament”.

Seguidament, Pilar Perales, catedràtica de Dret Mercantil de la Universitat Carlos III de Madrid, ha reflexionat sobre la responsabilitat de les institucions arbitrals, destacant que el model espanyol es basa en l’exoneració limitada de la responsabilitat i ha apuntat que l’Assegurança de Responsabilitat Civil “hauria de ser molt més rellevant en els processos arbitrals”. Finalment, Francesc Torralba, director de la Càtedra Ethos d'Ètica aplicada de la Universitat Ramon Llull, ha versat sobre l’ètica i l’arbitratge, ressaltant com a principals qualitats d’un bon àrbitre la competència, l’autonomia de la voluntat, l’auto domini emocional, la imparcialitat, el principi de beneficència, la humilitat, la confidencialitat, la prudència i la ductilitat.